La biblioteca pública de Cocentaina, referent nacional en projectes de lluita contra les ‘fake news’ i la desinformació

En un món ple de notícies falses i de desinformació interessada, les biblioteques juguen un paper fonamental en la cura de la informació. Però, com passa la biblioteca d’un poble de 11.500 habitants a ser una referència nacional en la lluita contra les ‘fake news’ arribant a ser ponent i exemple al congrés nacional professional? Com ha aconseguit ser capdavantera formant a centenars de joves i adults qui han generat efecte multiplicador creant de forma independent un programa de ràdio per compartir els seus coneixements.

El primer que calia era aprendre. “En la biblioteca treballem tres persones. Havíem fet cursos puntuals i el tema de l’alfabetització mediàtica i informacional ens interessava. En 2025 varem veure que es llançava un projecte internacional gratuït de promoció de Alfabetización Mediàtica i Informacional (AMI) per a bibliotecàries. I ens decidirem a participar!”, explica Susi Orts, una de les responsables de la biblioteca de Cocentaina (Alacant).Aquell projecte, anomenat Media And Information Literacy Community Connection (MIL CC), estava organitzat per l’associació Learn to Check (que ofereix materials didàctics gratuïts), el Ministeri de Cultura i la Sociedad Española de Documentación e Información Científica (SEDIC). El seu objectiu era formar a 50 biblioteques d’Espanya, mentre en Irlanda i Portugal també estaven portant a terme aquesta iniciativa formativa en les eines necessàries per educar contra la desinformació. Havien de participar un mínim de dos professionals per cada biblioteca amb l’objectiu que el projecte poguera continuar si una de les dues professionals deixava el càrrec.

Entre el mig centenar de biblioteques participants, entre les quals n’hi havia públiques municipals, universitàries, públiques estatals o escolars, només hi havia dues valencianes: la xarxa de biblioteques públiques municipals de València i la biblioteca de Cocentaina. 

“Anàrem a Madrid per conéixer la resta de participants de les diferents comunitats autònomes. Després vàrem rebre formació ‘online’ uns mesos. Al curs de desinformació per a bibliotecaris aprenguérem què és la desinformació, què són els ‘bulos’ o les ‘fake news’, veiérem el paper de la IA, tinguérem a l’abast eines i recursos… Al curs vàrem ser realment conscients de la importància de combatre la desinformació i comprenguérem coses que encara no havíem vist d’aquesta manera”, explica Orts. Amb aquesta formació, les biblioteques participants podrien fer el que volgueren: formar al seu personal, fer projectes cap a la ciutadania… I a Cocentaina no varen dubtar. 

“Nosaltres vàrem tindre clar que volíem continuar amb aquesta tasca i que fora una línia de treball prioritària. Així que pensarem en un projecte per formar a un col·lectiu que teníem identificat que ho necessita: els joves de 15-16 anys, que passen el dia amb el mòbil a la mà”, narra. Sota el nom de “AMI NO M’ENGANYEN” la biblioteca de Cocentaina va llançar en la tardor de 2025 un projecte adaptat a la seua comunitat i mobilitzant la xarxa social del municipi.

“Com que ja teníem l’experiència dels projectes de foment lector, ja teníem l’experiència de moure públics i començarem per parlar amb els instituts. Necessitàvem col·laboradors i volíem arribar al màxim de persones possible. Vàrem treballar amb alumnat de quart d’ESO i primer de batxillerat”, detalla Orts. Amb el suport del seu professorat, l’alumnat es reunia en la biblioteca municipal en horari escolar i en grups de 25 persones en sessions d’aproximadament dues hores. 

En les sessions es feien jocs amb preguntes per descobrir conceptes sobre alfabetització mediàtica i després es treballava en grups per jugar amb un ordinador a ser verificadors d’informació: esbrinar notícies falses, comprovar imatges per identificar si eren falses o fins i tot crear la seua pròpia teoria de la conspiració en jocs que demostraven que fàcil és manipular la informació. En acabar el temps, els grups posaven en comú el que havien descobert i les eines que podien emprar. “El nostre objectiu era que les persones joves isqueren amb el sentit crític despert, amb dubtes, amb interrogants. No volíem forçar massa objectius”, precisa l’organitzadora.

La cirera del pastís vingué després. “A més, en gener, que l’alumnat tornà al seu centre, varen decidir de manera voluntària i lúdica organitzar-se amb Ràdio Cocentaina per fer un programa de ràdio sobre desinformació i transmetre a tota la població el que havien aprés!”, afig Orts. En total més de 100 joves participaren d’aquesta primera edició que planifiquen a repetir en la tardor de 2026 generant coneixement acumulatiu en l’alumnat que ja havia participat i fent-los promotors. Tots aquestos impactes socials positius dugueren aquest projecte a ser fins i tot protagonista del XII Congrés Nacional de Biblioteques del Ministeri de Cultura per la seua capacitat innovadora. 

El segon projecte formatiu no anava a fer-se esperar. En la primavera de 2026, la biblioteca de Cocentaina va llançar un segon projecte adreçat a un col·lectiu diferent: les persones adultes majors que arrisquen de quedar-se despenjades per l’escletxa digital i informacional.

Sota el nom “Sense por a la tecnologia”, al llarg del mes de maig de 2026 oferiren tallers de sessió única de dues hores i mitja per aprendre autonomia digital. Però l’impacte social no va acabar ací. “Ens contactà un professor de cicles formatius d’Alcoi (Alacant) preguntant si ens calia alumnat en pràctiques i vàrem veure una gran oportunitat: fer que aquest alumnat fóra qui acompanyara a aprendre a les persones majors. El professor, tutor dels alumnes en pràctiques, també s’implicà i ha donat resultat. Funcionà!”, explica Susi Orts.

Un total de set alumnes de pràctiques de la família informàtica i comunicacions del CIP FP Batoi d’Alcoi, sota la coordinació de la Biblioteca, foren mediadors i formadors en l’aprenentatge pràctic. “La gent venia a buscar coses pràctiques. Teníem una persona acompanyant per a cada dos alumnes assistents. Hi havia gent major, però també gent més jove, de quaranta anys, autònoms, etc.”, detalla Orts. Gestionar e-mail, adjuntar documents, demanar cites mèdiques amb l’app GVA Salut o cites al servei d’ocupació Labora, enviar instàncies a l’Ajuntament, aprofitar els recursos de WhatsApp i altres eines formaren part d’aquestos acompanyaments. Com a conclusió, la biblioteca de Cocentaina ha creat el bloc “La teua guia digital” on aniran penjant recursos per aprendre a ser autònomes amb la tecnologia d’ús quotidià. Aquest projecte també continuarà al 2027.

“Els projectes no ixen només a pols. S’ha d’intentar buscar lligams perquè de vegades hi ha necessitats que no es connecten. Calen sinergies per a treure més rendiment i generar més impactes. De vegades estem remant i remem però cadascú pel seu costat. I per descomptat, adaptar les idees a la capacitat que cada biblioteca tinga”, afig. Segons explica Susi Orts, tot l’esforç i la il·lusió d’aquestos anys per transformar la biblioteca i per aconseguir els recursos que permeten continuar endavant (personal, temps, espai, ordinadors…) s’està deixant sentir i està tenint impacte en tot el municipi. “De moment és prou recent, però he notat que és com si la gent coneguera més la biblioteca. És com si la biblioteca haguera entrat més en la vida de tots. Quan fas aquestes coses la gent ve més, es genera conversa i sí que hem notat la presència. I això et dona forces com a professional, et dona alé per a seguir. Sí que està aprofitant per a alguna cosa”, conclou.

Galeria d’imatges