Lectura diversa i integració

Clubs de lectura fàcil en biblioteques: com la literatura accessible transforma la inclusió social

Necessitar suport o accessibilitat per a llegir no és una barrera en les biblioteques inquietes. Moltes d’elles estan creant clubs de lectura per acompanyar a persones amb necessitats especials a gaudir de la literatura amb clubs de lectura fàcil o de lectura per a persones amb Alzheimer, diversitat funcional o sofriment psíquic. Per a aquestes persones, aquestos grups lectors són molt més que un espai d’estímul cultural: suposen un espai de socialització, emancipació, autonomia i regulació emocional i personal, per ser una trobada periòdica durant la qual estableixen vincles humans estables.

Biblioteques com les d’Aldaia, Massanassa, Gandia o Llíria tenen en marxa projectes que fan accessible el gaudi de llegir cada vegada a una diversitat major de persones. A Catarroja, la biblioteca pública municipal i el CRAI-Biblioteca del centre Florida Secundària estan col·laborant en un projecte de lectura fàcil per a nouvinguts que està optant a un premi estatal.

“Al curs 2022-2023 començarem un projecte de castellà per a alumnat nouvingut de secundària a la nostra escola. Un dels professors de castellà, junt amb la biblioteca del centre i la professora d’audició i llenguatge estàvem coordinats per ajudar-los amb classes de reforç per a millorar la comprensió lectora i tindre desimboltura en el seu dia a dia. Els primers alumnes que tinguérem eren del Marroc i de la Xina i el nostre objectiu era que pogueren comprendre i socialitzar”, explica Arantxa Meseguer, responsable de la biblioteca i membre de l’Associació de Lectura Fàcil de la Comunitat Valenciana.

“En el curs 2023-2024, a més, vaig proposar fer una activitat extra. Establirem contacte amb la Residència de la Tercera Edat San José de Sueca amb la qual iniciàrem un projecte de correspondència postal. El nostre alumnat nouvingut i els usuaris de la residència s’enviaven cartes per contar-se coses. Al final del curs, la residència feia un dia de jocs i anàrem amb l’alumnat allí per fer una trobada passant el matí amb els iaios i coneixent-se en persona”, narra Meseguer.

A més d’aprendre l’idioma, amb el projecte de correspondència intergeneracional es generava un impacte social positiu: connectaven a persones jubilades amb alumnat de primer d’ESO (amb dotze o tretze anys) i també amb xiquets de quart d’ESO (amb quinze o setze). “Sabem que el nivell literari del nostre alumnat nouvingut era bàsic, però el nostre objectiu era incentivar tant la comprensió lectora, quan rebien les cartes, com l’expressió escrita per enviar-les. Per als iaios, era una manera d’exercitar les capacitats cognitives, d’estimular la memòria i els records i de tindre contacte amb gent de fora. El projecte els va generar una motivació i es preguntaven: a veure, com seran aquestes persones? Generar-los aquesta expectativa tingué un resultat superxulo”, argumenta.

En el curs 2024-2025 tractaren de repetir la iniciativa, però l’emergència després de la DANA ho deixà tot en pausa mentre es reconstruïa la ciutat al seu voltant. En el curs 2025-2026 mentre continuaven amb les classes de reforç, Meseguer va conéixer Àngeles Gaudioso, que en aquell moment acabava d’incorporar-se com a responsable de la biblioteca de Catarroja. Ella també volia fer projectes, així que se’ls va a acudir un.

“La idea inicial era ajuntar en un club de lectura fàcil a persones de l’escola d’adults, on hi ha molta població estrangera, amb alumnat nouvingut de primer d’ESO i quart d’ESO. Aquesta trobada intergeneracional era valuosa per socialitzar entre iguals: estar-hi tots junts, veient que estan aprenent la llengua i comprovant que té igual l’edat que tingues, sempre vas a trobar algú que està en les mateixes condicions que tu. La idea va ser sempre treure jo a l’alumnat de l’escola perquè conegueren altres llocs al barri que també foren segurs. Així que ho férem en la Biblioteca Municipal de Catarroja”, detalla.

“La lectura fàcil és una adaptació per fer accessible la lletra impresa per dificultats amb la llengua, per dificultats de visió, cognitives o per qüestions de salut mental després de situacions de xoc o estrés. En el cas de Catarroja, totalment afectada per la DANA, aquest tipus de lectura és molt útil. Hi ha per exemple persones que tenien l’alzheimer latent i se’ls ha despertat o agreujat per la situació de la catàstrofe”, descriu, Gaudioso.

Com que la lectura fàcil està regulada per una norma UNE i sol costar trobar llibres adaptats, per a desenvolupar aquestos clubs, es reunien una vegada al mes i empraven llibres i materials adaptats en mètode de redacció de lectura fàcil que es troben a l’abast fins i tot de manera oberta i gratuïta en Internet. “Tinguérem una primera trobada entre dues xiques adultes del Marroc i les meues cinc xiquetes xineses i començarem a llegir uns capítols del ‘Lazarillo de Tormes’, però en lectura fàcil. Reflexionarem sobre per què el llegíem, els explicàvem que era una literatura clàssica en espanyol, que els adolescents ho lligen en escola… i preguntàvem quins són els clàssics en la Xina o en el Marroc”, evoca.

“Després, al centre escolar, llegíem, buscàvem les paraules que no coneixien i les clavaven en una caixa. En acabar de llegir tot el llibre, treien una paraula a l’atzar de la caixa i havien de dir el seu significat per verificar si havien comprés. A més, feien un resum per tal que en la següent trobada pogueren explicar a la resta què havien estat llegint en l’últim mes”, explica.

Aquest club de lectura va suposar un canvi personal en les participants. “Quan vingueren a inici de curs era alumnat superintrovertit i només parlaven entre ells. Una simple carta d’autorització per anar a una excursió era una barrera. Però en avançar el club llançaves preguntes i ja s’oferien a contestar. Aprendre castellà en el club de lectura els va fer guanyar seguretat en si mateixos, confiança, que socialitzaren amb altres grups de l’escola i obrir aquest camp d’amistats dins del centre”, detalla Meseguer. “Però fins i tot hi havia algun alumne amb una relativa discapacitat que vàrem ser capaces d’identificar quan començà a parlar en castellà perquè sense el llenguatge no es podia diagnosticar”, afig.

Ángeles Gaudioso, responsable de la biblioteca de Catarroja i també membre de l’Associació de Lectura Fàcil de la Comunitat Valenciana també és testimoni d’aquestos canvis. I no només en aquest projecte, sinó en dos clubs de lectura més que manté amb el Centre Ocupacional 9 d’octubre de Catarroja i amb l’associació AFAC de malalts d’alzheimer.

“Aquestos projectes destinats a persones amb diversitat cognitiva necessiten dedicació. Primer cal fer un acostament a la biblioteca, que vinguen i la visiten. Fem una primera sessió de contacte amb la lectura de premsa i van adquirint i exercitant la dinàmica del club de lectura. Necessiten entendre que en una biblioteca no pots parlar a crits, que encara que siga molt divertit no pots posar-te a cridar i aplaudir, que si fa molta por no pots cridar, aquest tipus de coses. Amb molta tranquil·litat es va treballant.

Les persones participants sempre van acompanyades del seu educador o psicòleg, un professional de referència”, detalla Gaudioso.

“La diferència amb un club de lectura convencional és que les persones no lligen el llibre pel seu compte i després ho comenten, sinó que es llegeix el llibre en comú, en veu alta, per torns, en el moment de la sessió i es va comentant sobre la marxa. El moment en què s’està llegint és important: escolte la meua veu i em sent escoltada, perquè els altres m’han d’escoltar. Quan hi ha dificultats de comprensió es comenta en el moment, des de la conversa. Per exemple: ‘Això m’ha recordat el meu pare que treballava al camp, i vosaltres com ho veieu?’. ‘Ah, doncs jo sí, recorde el meu avi’. Llavors, les persones sempre tenen alguna cosa a aportar, tots tenen experiència vital, independentment de tindre o no dificultats amb la lletra impresa”, desenvolupa.

“D’aquesta manera, ens anem assegurant que anem comprenent el que estem llegint i ens submergim en la història. A més, despertem també aquest gust per la lectura, perquè compartir un procés que em costa tant d’esforç es fa molt més còmode, més fàcil i més divertit, de manera que em motiva a fer l’esforç de llegir”, precisa.

La paciència i la constància generen impactes socials valuosos. “En el grup del centre ocupacional hi va haver un xic que el primer dia que va vindre va dir que no llegiria perquè no llig. Bé, no passa res! Pot haver-hi persones que no lligen perquè no tenen aquesta capacitat de moment o potser perquè no la tindran mai… però això no és impediment. Participen escoltant i comentant la seua experiència personal, que també la tenen. Quan va arribar el torn d’aquest xic, així i tot, es va voler llançar a llegir tres o quatre paraules. I les va llegir amb moltíssima dificultat. L’educadora que l’acompanyava va dir que no sabia ni què llegia! La setmana següent, vingué i va llegir un paràgraf, perquè s’havia estat entrenant tota la setmana. Va demanar a l’educadora que l’ensenyara i que volia llegir. I les següents sessions que va venir, ell ja participava llegint tant com els altres. I ell mateix deia: ‘és que, mira, jo ara ja també llig”, recorda amb satisfacció Ángeles Gaudioso.

“En aquestes sessions no hi ha pressió d’haver de llegir tot un llibre. Treballem amb textos curts, per exemple poesia que de vegades té en l’altra pàgina una foto que és bastant descriptiva. Llavors, llegim un parell de poesies en tota la sessió perquè en realitat el que és interessant aquí és gaudir de la lectura encara que només es llegeix una pàgina. Després, cal recordar el que hem llegit!”, afig.

Per a les persones amb diversitat cognitiva o funcional, assistir a un club de lectura suposa més reptes dels que sembla. “Les persones participants sí que volen tornar i volen repetir. Però moltes vegades la dificultat està en el trasllat, en vindre a la biblioteca, perquè hi ha persones amb dificultat de mobilitat, totes aquestes coses són condicionants que a vegades, doncs això, cal acabar espaiant una vegada al mes les sessions encara que els recomanables són cada quinze dies”, descriu Gaudioso.

Per a les biblioteques, embarcar-se en un projecte d’acompanyament a la lectura fàcil també demana formació. “Un club de lectura convencional pot ser acompanyat i dinamitzar per qualsevol professional sense una especialització. Però un club de lectura fàcil sí que necessita que el personal s’haja format mínimament en aquest mètode, tindre també un mínim de formació sobre què són les discapacitats cognitives, les físiques, etc. I per descomptat, tindre sensibilitat pels veure en les persones la vàlua que tenen independentment de la seua capacitat”.

Gaudioso conclou que no cal una formació reglada, sinó que et pots auto-formar. “El Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana i la Asociación de Lectura Fácil de la Comunidad Valenciana, on estem Arantxa i jo també oferim formació en lectura fàcil i lectura accessible. Així que animem a tothom a començar!”.